Quëstió de principis

Guión que adapta dos cuentos de Pere Calders en una sola historia. Me valgo de algunos de los diálogos, conservados tal cual, para construir una nueva historia que se adecúe a cine.

SEC.1-JUTJAT. INT.DIA:
Estem a una sala petita, per a judicis de segona. Som als anys quaranta i els personatges vesteixen com els correspon per a la seva època. El jutge esta assegut a la mateixa alçada que la resta. Al estrat està el lladre, alçat i parlant. Es un home ben vestit, clarament de classe alta. Parla bé i no sembla molt afectat pel que li està passant. A més, a la sala està el advocat, el fiscal, i la senyora de la casa on va robar el lladre, la senyora Portabella.

LLADRE
Se m'acusa de robar. bé, jo vaig entrar a la casa dels Portabella, a l'Avinguda Oriental, amb un sac i vaig omplir-ho sense cap mena de pressa. Vaig triar totes les coses que em semblaven de valor i també vaig donar una ullada als prestatges dels llibres de la sala i vaig agafar un de Calders, que feia temps que el volia llegir. Quan va entrar el senyor de la casa vaig parlar amb ell i fins i tot vaig donar-li un parell de consells.

El LLADRE acaba de parlar i s'asseu satisfet. Davant seu, està el FISCAL, un home gran i seriós, que òbviament te ganes de terminar aquest judici tan simple.

FISCAL
Es obvi que l'acusat va entrar a robar sense escrúpols i a més no es penedeix. Parlem amb un individu sense cap judici moral. No tinc més preguntes.

JUTGE
La defensa vol afegir alguna cosa més?

ADVOCAT
Si, jo tinc un parell de preguntes per a l'acusat.

JUTGE
Endavant.

L'advocat s'aixeca i parla fent una mica de teatre.

ADVOCAT
Es considera vostè un home sense moral?

LLADRE
Moral? La meva creença en la moral va caure molt precipitadament fa uns mesos. Jo, fa un temps, també creia en la moral. Era casat, tenia un fill, i un amic del cor, i un negoci. M'havia guanyat la fama de ser el més bo del barri. El meu confessor quan me veia ja tremolava, perquè la meva consciència neta no li donava ocasió de lluir-se. “Que poc divertit que sou!, solia dir-me, i, per poders, em beneïa.

FISCAL
Protesto! Parla de coses irrellevants pel que fa al cas i perd el temps de tots els que estem aquí sense cap objectiu.

JUTGE
S'accepta. Que l'acusat respongui a la pregunta directament.

LLADRE
Faig el que puc, Jutge, però aquestes coses cal explicar-les bé, sabeu? Per que tothom entengui. Doncs bé, deia que jo era el home més bo del barri. I sabeu vostès, quin va ser el premi per tot això? El meu fill va fugir amb la minyona, catorze anys que tenia. La meva dona va anar-se a viure amb un senyor del tercer que deia que era més divertit que jo i el meu amic del cor va prendre el meu negoci. Només em quedava el confessor. Vaig explicar-li el que em passava i sense pensar-s'hi gens em va dir que tota la culpa era meva i em va posar una penitencia d'aquelles que et deixen sense aire. Moral? No, ja no crec en gens d'això.

ADVOCAT
Ja veu, senyors. Parleu d'amoralitat, parleu de irracionalitat. No hi ha res de irracional a la conducta del acusat. El acusat va actuar tal i com el va dictar el seu raonament. Hi aquí algú que cregui que no es així? El seu raonament va portar-li a perdre el sentit de la moral, no li servia per res, es clar. Sí, va entrar a casa dels senyors Portabella, i sí, va a robar. Però també va tenir una conversa amb el senyor de la casa i va a ser molt amable i educat. Es possible que sigui un home sense morals, però la seva moralitat també se la va robar algú. I quin robatori mereix major càstig? Que te més valor? Algunes joies, aparells tecnològics i un llibre de Calders o la moral del home més bo del barri?

LLADRE
Vagi amb compte! No cal que subestimem a Calders amb tot això.

JUTGE
Deixem les protestes pels que correspon, si us plau.

El LLADRE, fa cara de resignació.

ADVOCAT
Això es tot.

Tots s'asseuen i miren expectants al jutge. La SENYORA PORTABELLA porta tot el temps mirant al ADVOCAT, al principi amb desconcert i després més i més enfadada al escoltar-li parlar. El jutge es toma el seu temps, fa com que se lo pensa una mica i mira amb atenció al LLADRE, a la SENYORA PORTABELLA i a l'ADVOCAT. Assenteix tota la estona lentament i comença a parlar:

JUTGE
Molt bé. Ha quedat clar que l'acusat va entrar a casa dels senyors Portabella. Aquesta situació portada a judici sol tenir una sola resposta. Però, donades les circumstancies em sembla que no puc fer res més que deixar anar al acusat.

La SENYORA PORTABELLA no pot creure el que acaba d'escoltar. Molt enfadada s'aixeca d'un salt i mira al JUTGE, que manté la seva mirada. Es torna a seure, a punt de plorar. Mira al ADVOCAT que parla satisfet amb el seu client. La SENYORA es torna a aixecar, furiosa:

SENYORA PORTABELLA
Com t'atreveixes? Com pots fer-me això? Com pots defensar-li? Ho te tot! S'ha emportat tot el que tenim! Amb el judici perdut qui sap el que dirà l'assegurança! Vull les meves coses! Com has pogut?

El advocat ha recollit els seus papers i es dirigeix fins a la porta i la senyora el segueix cridant-li. L'advocat es gira, una vegada han sortit al passadís i diu:

ADVOCAT
Tinc molt treball que fer. Tinc ara un altre cas molt important.

La senyora el mira amb incredulitat, amb llàgrimes als ulls i no diu res més.

SEC 2.-DESPAX DE L'ADVOCAT.INT. DIA
Es tracta d'una estança amplia i molt neta. Te un escriptori al fons, prop de la finestra, però els personatges són asseguts a una altra mesa, una mesa rodona amb quatre cadires. Els personatges son el ADVOCAT, el assassí (PERE) i una altra advocada, una dona jove, que fa d'ajudant per ser un cas molt important.
ADVOCAT
Jo tan sols treballo amb sinceritat. La meva dona m'acusa de no tenir principis però està molt equivocada. Jo tic els meus principis molt clars, i són molt importants per aquest cas. Dons bé, així son les coses. Anem a començar a un quart d'hora i cal que tinguem tot ben clar.
ADVOCADA
No podem guanyar el cas d'aquesta manera! Que penseu fer? Arribar allí i dir que tenen raó? ¿que el nostre client es un assassí sense escrúpols que va matar a la tia de la noia amb qui sortia perquè era molt pesada? Sembla mentida que porti vostè tants anys a la professió! No ho entenc! No sap el que fa!
ADVOCAT
Clar que se el que faig. Es molt senzill.

Es gira cap a l'assassí, sense donar-li ocasió de respondre a la seva ajudant.

ADVOCAT
Davant tot, te vostè que actuar amb molt decorum. Vostè és un home de bona mena que no te res que ocultar a ningú.

El PERE assenteix seriosament.

SEC.3- PASSADIS.INT.DIA
Davant la porta hi ha un oficial de policia esperant. Mira el rellotge i truca a la porta. El advocat obre i l'oficial posa les esposes a l'assassí.

OFICIAL
Em sembla que ja arribam tard, una mica de pressa si us plau.

El advocat somriu amb confiança (la càmera el segueix en primer pla).

SEC.4- JUTJAT(2).INT DIA
Es tracta d'un jutjat molt diferent de l'altre. Es una sala molt gran, el típic jutjat que surt al cinema, amb finestres molt elevades i columnes molt antigues. Tot te un aspecte vell, dels anys quaranta, es clar. Hi ha molta gent al públic, sembla que tot reus s'hagi concentrar al jutjat aquesta tarda. Entre la gent està, asseguda i amb llàgrimes als ulls la senyora Portabella. El jutge no es el mateix que abans, es un home petit vestit per a la ocasió amb una toga d'aspecte molt car.
JUTGE
Silenci tothom!

Dona cops a la taula amb el seu martell. Tothom s'asseu i guarda silenci. El advocat i el fiscal (també diferent al del judici anterior) murmuren als seus clients.

JUTGE
Comença la sessió. Pot l'acusat pujar a l'estrat?

El senyor PERE puja i fa el jurament de dir la veritat. El fiscal s'apropa i parla:

FISCAL
Pot explicar vostè els esdeveniments tal com van passar?

PERE
Es clar que si. Explicaré l'historia des del principi. Fa set anys vaig començar una relació amb una noia de Reus, molt bonica i de bon veure. És allí asseguda al costat del fiscal.

Tothom mira a la noia que es mou incòmoda al seu lloc. El públic murmura i mira amb reprovació a l'acusat.

PERE
Esta noia només te un parent, tenia, una tia vella que, havent de fer de pare i mare al mateix temps, era l'encarregada de vigilar que jo no m'exedís. Al cap de quatre dies ja volia saber quan pensava casar-me; jo li vaig dir que tenia en perspectiva un negoci d'olis a Barcelona i que esperaria que es posés bé per a fer un pensament. Doncs bé, durant set anys vaig anar cada diumenge per festejar, i són uns tres-cents seixanta diumenges. Agafava el tren de dos quarts de nou, arribava amb un ram de flors a casa d'ella, trucava a la porta, m'obria la senyora Purificació i em deia: “Encara no arranca això dels olis, senyor Pere?” Després em passava tot el dia passejant amunt i avall amb la promesa i la tia. Van passar els mesos i va venir un moment en el qual la senyora Purificació em va fer perdre els nervis i va passar allò que ja es sabut.

FISCAL
Ja veuen senyors. L'acusat no és ni més ni menys qu'un criminal sense educació ni vergonya. Ha procedit d'una manera freda: Va pretextar unes vacances a Reus i al segon dia va comprar un destral a la ferreteria de la Providència. Després va tenir el destral a l'hotel durant quatre dies, qui sap si mirant-se-la de tant en tant amb una mirada sàdica! El dia del fet havia convidat i acompanyat a la víctima al teatre, portant la destral amagada sota la capa. I al últim acte va matar a la senyora Purificació amb el destral. Tot això es cert senyor Pere?

PERE
Si, ben bé tot. I inclòs al teatre la tia em seguia repetint: “Això dels olis senyor Pere, aixó del olis...”

FISCAL
No hi ha més preguntes per l'acusat. La premeditació i la nocturnitat fan més greu la seva acció, si cap. L'acusat no mereix una altra cosa que morir, i això es el que la nostra societat àuria de donar-li.

Hi ha murmuracions i assentiments a la sala. El jutge dona un cop a la taula i estableix l'ordre. El fiscal torna al seu lloc i el advocat s'aixeca lentament.
ADVOCAT
Senyor jutge. Senyores i senyors: Ens hem reunit avui per disposar de la vida d'un home blanc, ciutadà barceloní, que no s'havia vist mai en un cas semblant. Mireu-lo: es endreçat, té una mirada dolça i l'aire net de les persones que no volen mal a ningú. Es veu de seguida que si ha arribat al crim és perquè no podia triar, perquè s'ha vist portat per un procés inexorable, amb un sol desenllaç possible.
No hem de permetre mai més que un absurd de la nostra legislació cometi nous errors. La premeditació, senyors, en la majoria dels casos es un atenuant.

Hi han rumors a la sala. La senyora Portabella es mira al advocat amb desesperació i desconcert. El jutge dona un cop a la taula de nou. L'advocat, quan cita altres personatges posa veus i fa gests dramàtics.

ADVOCAT
Només el criminal empedreït mata sense pensar-s'hi, perquè no té cap dubta moral a resoldre. L'aficionat, la persona que hi no té la ma trencada, quan ha de matar es baralla amb la seva consciència i la cosa s'allarga. “Premeditació” diu la gent. Meditació, simplement, rectifico jo.
Imaginem l'acusat arribat a Reus i experimentant alguna sensació que l'incita a matar. A cop calent, va i compra la destral; però es un home honest que controla els seus impulsos i deixa la destral a l'hotel. Després vénen uns dies dolorosos. Es mouen dins d'ell dos coneguts impulsos. Un soliloqui que l'obsessiona: “La mato, no la mato, la mato, no la mato” L'acusat sembla que arriba a la conclusió de dir-se. “Bé, bé, deixem-ho córrer. Avui la convidaré al teatre i encara estarà contenta.”
La convida, efectivament, però a l'hora de sortir de l'hotel per anar-la a recollir es recorda de la destral. Es diu: “Si te l'emportes no et farà nosa excessiva. I qui sap si encara et serà útil!” Apressat, sense temps de pensar-s'hi massa, perquè és una mica tard, agafa la destral i se l'amaga sota la capa.
Veu el primer i el segon actes plàcidament. Abans de començar el tercer acte, la víctima diu alguna cosa irreparable, definitiva, i l'acusat es troba amb la destral a les mans sense adonar-se'n. “Ara si”, diu alçant la veu, segons els testimonis, i descarrega el cop.
Això es tot, quan un home de bona mena, sense antecedents penals i sense tares, en plena joventut, arriba a matar, és que deu tenir les seves raons, i nosaltres, en certa mena, no ens hi em de ficar. La nocturnitat, senyors, és un altre atenuant. L'home honrat, quan ha de matar, se n'adona de la vergonya i cerca que la nit el tapi. Al criminal nat, tant li fa. No té una mesura que li serveixi per a adonar-se'n de la seva maldat i mata sense pudor, a la llum del dia. L'acusat, senyors, ha dit públicament que no hi tornarà mai més. Qui som nosaltres, per a dubtar de la seva paraula? Demano que sigui absolt lliurement.

Hi ha un tumult general a la sala i el JUTGE tampoc diu res, de sorprès que està. Al cap d'una estona amb la mirada desconcertada, torna en sí i dona un parell de cops a la taula.

JUTGE
Silenci, silenci a la sala!

La multitud encara tarda en tranquil•litzar-s'hi. El fiscal s'aixeca amb decisió:

FISCAL
Estic segur que ningú s'haurà cregut tota aquesta historia de l'home “de bona mena”. Teniu davant vostès un assassí.

Tothom el mira sense reaccionar. El fiscal perd els nervis alça la veu enfadat:

FISCAL
No ho veieu? El advocat defensor no té res a fer! No te sentit res del que ha dit! Premeditació atenuant? Que collons vol dir això?

La noia del seu costat es posa a plorar i una dona darrera seu li dona un mocador. La càmera es queda amb la gent del públic. Passa una hora. El jutge retorna al seu lloc i dona un cop a la taula. Es fa silenci a la sala.

JUTGE
Aquest jutjat ha premut una decisió: el acusat es troba “culpable” d'haver mancat la llei 216 que prohibeix la interrupció de espectacles públics i es condemnat a pagar trenta pessetes. Pel que fa al assassinat de la senyora Purificació es declara lliure de tots els càrrecs.

SEC.5- CASA DEL ADVOCAT.BANY.INT.NIT:
Es veu el reflex del advocat rentant-s'hi la cara. Té el pijama posat i està cansat però satisfet amb el seu dia. La porta és mig oberta i s'escolta la veu de la seva dona cridant des de la habitació.

DONA
No ho entenc, de veritat que no ho entenc. Pensava que el meu marit era un home de principis.

ADVOCAT
I tinc principis. I actuo en funció dels meus principis. Jo crec en dir la veritat, i crec en el nostre sistema jurídic, i el nostre sistema jurídic m'ha donat la raó en els dos casos d'avui.

DONA
T'has tornat boig! No em puc creure que hagis sigut capaç de defensar a un assassí que ha partit per la meitat a una vella dona amb una destral. I no t'has limitat a defensar-li, has convençut a tothom de que no mereixia càstig.

ADVOCAT
Tot el que he dit era la veritat, qüestió de principis.

DONA
I encara pitjor! Defensar a aquell lladre! Com has pogut?

ADVOCAT
Pitjor? Un lladre que un assassí? Pensava que em parlaves de principis?

DONA
Es clar! Però creia que tenies prioritats!

ADVOCAT
Em va semblar raonable aquell lladre, i vaig actuar com la meva consciència em va dictar.

El advocat termina de rentar-s'hi la cara i desprès de assecar-s'hi amb la tovallola de mans surt del bany. Quan arriba a la habitació la seva dona ja està al llit i li dona l'esquena, no se li veu la cara. Al seu voltant es veu la habitació, hi han coses per tot arreu, fins i tot hi han calaixos buits al terra. Simultàniament a la sortida de l'advocat, la dona continua parlant:

DONA
Però totes les nostres coses! Ens a deixat sense res!

La dona es gira plorant i es veu que es tracta de la senyora Portabella. L'advocat, el senyor Portabella es asseu al llit i tracta de abraçar-la però ella no es deixa. El advocat desisteix i es posa al seu costat del llit. Mentres apaga la llum (la de la tauleta de nit, que ja no té pàmpol) diu:

ADVOCAT
A vegades no hi ha qui t'entengui!